Ser alcalde d’un poble representa un acte de fe en les pròpies conviccions
Ara ja fa dos anys i mig quan vam assumir el repte del Govern Municipal del nostre Municipi ja sabíem que la nostra tasca seria difícil i feixuga, l’estat en que vam trobar el nostre Ajuntament era molt pitjor del que ens havíem imaginat, no obstant vam començar a treballar, sense cap termini temporal, amb l’objectiu clar de posar ordre tan aviat fos possible, en sis mesos vam poder quadrar els números i aconseguir tenir superàvit el nostre primer any sencer.
A partir dels moments que vam començar a tenir certa liquiditat vam començar a bastir un equip de treball que ens garantís una base sòlida amb que poder afrontar els reptes que ens esperaven, vam contractar un advocat per la feina diària i les demandes que teníem i tindríem, un arquitecte per poder donar sortida a les accions lligades a urbanisme, un enginyer per actualitzar i ordenar el sector energètic i finalment ocupar la plaça de Secretari/a Interventor/a mitjançant concurs públic ja que entenem que el sou de la persona que valida els acords municipals no pot dependre de cap de les maneres de l’Alcalde de torn.
Aquest primer any vam començar a treballar en un dels nostres principals cavalls de batalla: el deute amb l’estat, des del 2012 hem estat pagant interessos de fins el 6% sobre una quantitat propera als 1.450.000 € i paral·lelament hem estalviat prous diners per anar pagant la resta de deute als nostres creditors i fer alguna actuació puntual com arreglar les llums del pavelló o les tanques perimetrals del Parc Infantil d’Orriols.
Ara estem en una situació envejable dos anys enrera, en que no només tenim superàvit i podem fer front als nombrosos deutes que tenim sinó que des de fa 6 mesos, i amb la inestimable ajuda de Xaloc, hem portat a terme un pla d’ajust per poder aspirar a un crèdit tou del 1,002 % respecte el deute amb l’estat. Tenim una subvenció que juntament amb l’aportació de “El Pessebre” i de l’Ajuntament servirà per construir una seu definitiva per aquesta associació i que des de fa molts d’anys (més de 20) l’ajuntament s’havia compromès a construir. Hem arribat a un acord amb el promotor del “Polígon d’Orriols” per desenvolupar-lo després de 10 anys de discussions. I també hem portat a terme nombroses accions menors que ja hem realitzat i d’altres projectes que en un futur proper ens veiem capaços de realitzar.
Però també ens han sorgit altres problemes, des de fa mesos estem sense Secretaria Interventora (de baixa) i durant aquests mesos hem intentat trobar-ne una altra que la substitueixi però no l’hem trobada (no n’hi han i l’administració n’és conscient des de fa anys), també paral·lelament hem iniciat els tràmits necessaris per treure aquesta plaça a concurs però aquests duren uns mesos i encara no ho hem pogut fer, mentrestant hem pogut fer 2 plens en 8 mesos i arribat al dia d’avui en que ens cal un ple urgent per poder accedir al prèstec tou, licitar les obres de la seu d’ ”El Pessebre” i aprovar l’Avantprojecte del Polígon d’Orriols entre d’altres assumptes no ha estat possible de realitzar-lo de manera que haurem perdut el préstec durant un any (65.000 € que podíem estalviar), perilla la subvenció per la Seu d’ “El Pessebre” (70.000 €) i els ingressos de l’IBI del Polígon d’Orriols (uns 100.000 €), amb el pressupost que tenim aquestes quantitats representen aproximadament el 20% dels ingressos. Paral·lelament el fet d’estar sense aquesta figura ens impedeix en molts casos signar electrònicament els justificants per accedir a les subvencions adjudicades de manera que unes ens les guarden fins que puguem firmar i d’altres perilla el seu cobrament.
No som l’únic Municipi que té problemes derivats de la manca de Secretaris Interventors (figura cada vegada més necessària ateses les exigències cada vegada majors de l’administració) i això és un greu problema, tant que per nosaltres posa en qüestió la viabilitat de la feina que hem fet aquests darrers dos anys, i el pitjor, si val la pena continuar fent-la.
De ben segur que ser alcalde o alcaldessa d’una gran capital o gran ciutat és un bon caramel tant per qui ostenta el càrrec com pel partit que representa, però ser alcalde d’un poble petit representa un acte de fe en les pròpies conviccions, estar disposat a que 48 hores al dia i 365 dies a l’any qualsevol persona et pugui telefonar o trucar a la porta de casa teva per qualsevol cosa, estar permanentment de guàrdia no és fàcil, tot i que com en qualsevol “feina” ningú obliga, però voldria reclamar al Govern que presti especial atenció als problemes dels “polítics” dels petits municipis aquells que es dediquen a la gent sense grans ambicions personals ni econòmiques. Si continuem així, ben aviat, a l’igual que els secretaris, no serem prous.
Narcís Saurina
Alcalde de Bàscara